L'OR DE LA FOUOLA DÒU PIN

Per Miquèou NALLINO
Nissa, 1997

Revirada en Nissart per Jan BLAQUIÈRA

Ou mieu paigran, Armand.
 
 

La Plassa dòu Pin

    A la debuta d'aqueu siègle, vers 1903, li era una vielha frema que estaïa en la soufieta d'un imuble de la Routa de Villafranca (ahura Rue Bonaparte), que dounava su la Plaça dòu Pin. La vehiavan souventi fès randeà en lau quartié en chacharounan vehementamen em'un invisible interlocutour. Lu enfantoun de la carrièra si menchounavoun d'ella, coura la rascountravoun, ma una dei sieu dura luchada bastava per li faire vitou coure, tant era grana la sieu renoumada de marida masca! Toute lu quartié la sounava "La Fouala de la Plaça dòu Pin" o, mai Simplamen, "La Fouola dòu Pin".
    Era toujou vestida de peiandra, esgaradi, repatadi, qu'eroun passadi a la bugada despi lou temp subla. Ma nièroun que afourtissioun que lau sieu aspet n'aviha ren da veire eme la miseria, ma puleu eme l'avaricia negra, couma si di "una rachoulassa que resterìa estacada òu plafount"... Aquesti rumour eran nouridi per de briga de parlahissa que fahia eme lou sieu invisible interlocutour, en liquali "l'Or" e "la saca d'Or" souvent s'audioun, ma s'arrestava sec, subitou que li semblava que cauqun escoutava.
    Un jou, la Fouola dòu Pin reçaupet la visita de Tanta Chiqueta. Subitou souterada, lu sieu eritié, cauqu nep et neça, s'abriveroun en la sieu soufieta a la resserca dòu magot. E pura, maugrà un trabai dòu Diau, descourdurà lou matalas, arrancà li tapissaria, desclavelà li lata dòu souol, e destruge encà de mai, noun trouveroun que nièra e babarota, ma d'Or, minga... Un còu lu eritié partit, la carrièra mentre una quinzenau de jou si faguet ancara lou reboumb jouious dòu sieu deçaupiment, pi, pòu a pòu, si denembret La Fouala dòu Pin.
    A cauque temp d'aqui, Armand e una banda d'enfantoun e filheta, jugavoun en la carrièra. Avìoun estat empachat de sourti per raissada de tout una semana, e profitavoun dòu proumié rai de souleu per cridà la sieu joia de vieure. En aquestou temp lau trafegue d'en carrièra si limitava a de carreta e carretoun, e la routa de Villafranca era càsi la campagna. Doun si trouvoun ahura la carrièra Smolett e lu relarc, li era de ferma lachieri. En un mot, la carrièra era lou reiaume dei enfant.
    Tout en jugan, s'appressavoun de la Plaça dòu Pin; alaura un d'entr'elu remarquet caucaren que lusia per terra, au pen d'una gouarga, e auguet l'agradenta sourpresa de descurbi una peça d'or, un Napoleoun de vint francs, e a coustà un saquet entra-dubert countenent cauqui desenau d'aquesti peça... Era l'Or de la Fouala dòu Pin! En lou desaviamen de la Fin finala, la paura frema avia escoundut la sieu fourtuna en la gourgueta que toucava la sieu saufieta, e la chavana d'aiga avia fa degaulà lau saquet davau de la maioun.
    Passat lau praumié mauvimen de saurpresa, lu pichoui si partisseroun li peça e resteroun a countemplà lou sieu tresor sensa ben saupre cenque n'en faire. Li era, su la Plaça dòu Pin, una vendairis de lach de cabra e qu'avia ausservat attentamen touta la sèna. Alaura li cridet gentilamen "...Venès aqui bei pichoui... un bouon veire de lach de cabra per una picina peceta, es bouon pàti...", e lu mainau si beugueroun doui, très veire cadun e la pastressa leva banc vitou, vitou e la si cassa coum'un voulur. Amic letour, ti penses que nen rajòugni un pòu à l'istoria, ma noun, d'aqueu temp lu pichoui n'avioun jamai un sòu en pocha, e ignouravoun de planta la valou de l'argent.
    Dounca lu pichoui eroun aqui, ma un manigordou qu'avia ousservat la fin d'aquestau trafic s'apressa d'ellu, diguent em'outourità: Que fès aqui... aco deu estre pourtat ei "objets trouvés". Sieu de la Pouliça... Vòu lou faire ieu e vous èstès chutou.
    Armand s'entourna òu sieu, eme lou ventre plen de lach de cabra, e conta la fachenda òu sieu paire Jòusé, patriarca d'una tribua de 23 enfant, que s'estaufeguet casi de bila e Armand reçaupet una frusta memourabla per avé espendut de peça d'or e nen avé dounat en un incounouissut. Lendeman, Jòusé menet Armand su la Plaça dòu Pin, ma la pastressa li era plus... Toutun vegueroun lou manigardou òu café, que pilhet la caoua en si rient de Jòusé qu'avia cresut ei bestialita d'un pichoun. De peça d'or per carrièra! Aquella tuba!...
  De retour à maioun, Armand auguet una segounda rasclada, estou còu per avé dich de mensonegue...

    Coura Armand mi countet aquel'istoria, era encara òu masaguin de piano, òu 36 carrièra Bonaparte, cauque temp denan la sieu barradura. Mi juret que tout acò era ver, ma òu fount dei sieu uei lusia un uiau de malicia...
Aloura, istoria vera o embelida per lou temp? Couma si di de l'autre coustà dei Alpa... se non è vero, è ben trovato!
 
 

Armand, en 1965


 

Copyright Michel NALLINO 1999.
Tous droits de reproduction, adaptation et traduction réservés.
Diffusion et reproduction autorisées à seules fins à vocation non commerciale.

Mise à jour le 07/01/2001